GFAP i demència frontotemporal
La demència frontotemporal és una entitat heterogènia que cursa amb manifestacions clíniques variables. Com a conseqüència pot confondre’s amb malalties psiquiàtriques o altres malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer. Tot i els avenços en el diagnòstic de la demència frontotemporal en les darreres dues dècades, encara no disposem d’un marcador precís per al diagnòstic ni per predir-ne l’evolució. La proteïna acídica fibril·lar glial (o GFAP) és un marcador d’activitat astrocítica, una de les principals cèl·lules de suport al sistema nerviós central. S’han descrit nivells més alts d’aquest biomarcador en sang i líquid cefaloraquidi en diferents malalties neurodegeneratives. En el cas de la malaltia d’Alzheimer, hi ha estudis que relacionen els nivells elevats de GFAP en sang amb més gravetat i afectació funcional de la malaltia. Tot i això, poc se sap sobre la utilitat d’aquest marcador per al diagnòstic i per predir l’evolució de la demència frontotemporal.
Què hem fet en aquest estudi
Mitjançant tècniques d’anàlisi novedoses, hem mesurat GFAP i un altre marcador del dany neuronal (el neurofilament de cadena lleugera, NfL) en mostres de plasma (sang) de 211 participants de la cohort SPIN de l’Hospital Sant Pau. Els participants van ser pacients amb demència frontotemporal, demència per malaltia d’Alzheimer i participants cognitivament sans. Tots els participants disposen d’avaluacions neurològiques i neuropsicològiques on se’ls administren diferents escales cognitives i funcionals. A més, la majoria dels participants disposen d’estudi de líquid cefaloraquidi i ressonància magnètica.
Mesurem el nivell de GFAP i NfL en mostres de sang d’aquests participants i avaluem-ne la precisió, individualment o en combinació, per diferenciar la demència frontotemporal de la malaltia d’Alzheimer i de participants cognitivament intactes. A més, determinem la seva utilitat per predir l’evolució de la demència frontotemporal.
Resultats principals
La principal troballa d’aquest treball és que el comportament de GFAP a la sang en la demència frontotemporal difereix de la malaltia d’Alzheimer. Aquesta diferència pot ser útil per diferenciar les dues entitats. A més, hem observat que un nivell més alt de GFAP en plasma en el moment del diagnòstic prediu més deteriorament cognitiu durant el seguiment en pacients diagnosticats de demència frontotemporal. A més, trobem una associació entre els nivells de GFAP i els indicadors de gravetat de la malaltia com el gruix cortical en ressonància magnètica i la puntuació en escales cognitives i funcionals.
Rellevància de l’estudi
Aquest estudi demostra que el recent desenvolupament de nous marcadors en sang com la mesura de GFAP en sang pot ser útil per diferenciar les malalties neurodegeneratives, a més de predir l’evolució de la malaltia.