Brain - Illan - Sant Pau Memory Unit - Barcelona

A la nostra recent publicació analitzem la microestructura cortical a la demència frontotemporal

La variant conductual de la demència frontotemporal és una síndrome neurodegenerativa caracteritzada per un canvi progressiu de la personalitat. Atès que els pacients mantenen les seves capacitats cognitives relativament intactes en les primeres fases de la malaltia, el diagnòstic requereix d’una avaluació clínica exhaustiva i de biomarcadors que recolzin el diagnòstic en fases inicials del quadre.

Ignacio Illán Gala i Victor Montal Blancafort en col·laboració amb altres investigadors de la Unitat de Memòria de l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Clínic de Barcelona i el Memory and Aging Center (San Francisco, EUA) acaben de publicar el treball titulat “Microestructura cortical en la variant conductual de la demència frontotemporal: mirant més enllà de l’atròfia” a la prestigiosa revista Brain.

Què s’ha fet en aquest estudi?

En aquest treball s’avalua una nova tècnica de neuroimatge, la difusivitat mitja cortical, per al diagnòstic dels pacients amb la variant conductual de la demència frontotemporal. En concret es van estudiar 148 subjectes amb ressonància magnètica reclutats a diferents centres de Barcelona i San Francisco. Aquesta mesura permet quantificar canvis subtils en el cervell, estudiant com és el moviment de l’aigua dins del cortex.

Resultats principals

Les alteracions en microestructura cortical (difusivitat mitja cortical) van mostrar més sensibilitat que el gruix cortical per detectar els primers canvis corticals en els pacients amb la variant conductual de la demència frontotemporal fins i tot en els casos sense atròfia cortical.

Illan-Gala-Montal- microstructura cortical - demència frontotemporal - Brain 2019

Rellevància de l’estudi

La variant conductual de la demència frontotemporal és una malaltia infrarreconeguda i freqüentment es confon amb altres malalties neurodegeneratives i no neurodegeneratives, especialment en els casos sense atròfia cortical evident que poden suposar fins a un terç dels diagnòstics. El nostre estudi en microestructura cortical descriu una valuosa eina d’imatge per l’estudi d’aquest i altres síndromes neurodegeneratives.

Més informació:

Cortical microstructure in the behavioral variant of frontotemporal dementia: looking beyond atrophy. Illan-Gala & Montal et al. Brain 2019

Aquest estudi és fruit de la col·laboració del consorci CATFI (Iniciativa Catalana per a la Demència Frontotemporal), liderat pel Dr. Alberto Lleó i en el qual hi participen l’Hospital de la Santa Creu de Sant Pau, l’Hospital Clínic i l’Hospital Arnau de Vilanova. L’objectiu de la iniciativa CATFI és el desenvolupament de nous mètodes diagnòstics i aproximacions terapèutiques per als pacients amb demència frontotemporal. Si bé aquesta iniciativa disposa de finançament fins a finals del 2019, és una prioritat per als seus responsables obtenir noves fonts de finançament més enllà d’aquesta data per seguir avançant en el seu objectiu.

Brain - Illan - Unitat de Memporia Hospital Sant Pau - Barcelona - Il·lustració de Carles Esquembre
Il·lustració específicament dissenyada per aquest article per Carles Esquembre, i que ha estat sel·leccionada com a portada d’aquest número de la revista Brain.

 

5 comentaris a “A la nostra recent publicació analitzem la microestructura cortical a la demència frontotemporal”

  1. Estimado Dr.Ignacio Illán los miles de enfermos de Degeneración Lobar Frontotemporal y sus familiares cuidadores principales seguimos con expectación su estudio sobre estas enfermedades .Podemos decir son de los pocos , por no decir la única Unidad trata con rigor estas enfermedades .
    Llevamos dirigiéndonos 6 años al Ministerio de Sanidad y distintas Consejerías de Sanidad y atendiendo a la demanda de información sanitaria de miles de afectados y sus familiares , en muchos casos con riesgo se suicidio tanto por parte del enfermo como del cuidador por falta de un abordaje correcto .Ni que decir del diagnóstico tardío o inaccesible .
    La Investigación para las generaciones presentes y venideras es vital pero además se debería tener en cuenta la denominación de esta enfermedad neurodegenerativa en adultos jóvenes como Degeneración Lobar Frontotemporal dado que los pacientes conservan la conciencia y capacidades cognitivas hasta el final ( como espectro de ELA que es ) Afrontar a esta edad la palabra Demencia con el significado y significante que la inmensa mayoría de sociedad ha sido educada es un obstáculo más para estos afectados adultos jóvenes .
    Podemos comprobar que como los expertos apuntáis el recorrido de los distintos especialistas necesarios para abordar las Degeneraciones Lobar Frontotemporal son los mismos que para la ELA .La diferencia es que la ELA no se puede marear durante años con una etiqueta psiquiátrica y las Degeneraciones Lobares Frontotemporales , hasta ahora sí .A los enfermos de ELA se los trata con dignidad y en las Unidades ELA de los Hospitales de Referencia en Neurología que existen en todo el territorio a fin de cumplir con sus revisiones en una sola consulta , en un solo acto por un equipo multidisciplinar ( Neurólogo, Neuropsicólogo, Neumólogo, Endocrino,Nutricionista,Unidad Disfagia,Fisioterapeuta …) ; por el contrario lo primero que se pisa , a excepción de Barcelona , en todos las Unidades de Neurología de toda España es la dignidad del enfermo adulto joven de una Degeneración Lobar Frontotemporal donde se le ignora como a un demente , se le cuestiona , se realizan vertidos en su historial clínico que condiciona al resto de la Comunidad Sanitaria …y un vergonzoso etc
    Os rogamos a los pocos expertos valorar la denominación de las Degeneraciones Lobar Frontotemporales antes de llegar a una probable Demencia .Hasta ahora estar incluidos en Planes o guías de Demencia no permite ver más allá al Neurólogo pasa consulta .Por otro lado , si estuviéramos antes de una probable Demencia catalogados como espectro de ELA seríamos derivados directamente a la Unidad que parece más acertada a abordarnos .
    Rogamos tengan en cuenta nuestra humilde sugerencia como adultos jóvenes afectados de Degeneración Lobar Frontotemporales con hijos menores a cargos que no detectan demencia en nosotros.

    Agradecer vuestra ardua labor de Investigación , Divulgación y mejora para la esperanza y calidad de vida de afectados de Degeneración Lobar Frontotemporal

    • Apreciada Rosa, tendremos en cuenta tu comentario. Muchas gracias por vuestro continuado apoyo.

    • Apreciada Esther, lamentamos que estéis pasando por esta situación. Por desgracia, aún es necesaria mucha investigación para mejorar el diagnóstico y conseguir un tratamiento eficaz para las personas con esta enfermedad.

  2. La tasca d’estudis innovadors és molt lloable i ajuda a trobar remeis i a pal·liar dolor i malaltia. Moltes felicitats a tot l’Equip de Professionals.

    La meva germana Rosa, té 54 anys, està diagnosticada amb demència frontotemporal severa i Histrionisme greu. Porta 3 anys Tutelada. A casa no pot viure, pel grau de demència sever, descontrol medicamentós, reiterats intents de suïcidi , s’escapava de casa i es perdia, a més de brots d’agressivitat màxima. Viu en un Sociosanitari, dins de l’Hospital Santa Caterina de Salt, amb moltes hores de contencions diàries, no és lloc adequat, però per manca d’un altre recurs més idoni, està atesa. Ara està a la Unitat Polivalent de les Germanes Hospitalàries de Barcelona, per reajustament medicamentós. En aquest Centre els professionals són especialitzats en malalts mentals severs, l’han sabuda reconduir, Ella està molt contenta, dòcil, la motiven cognitivament i només en alguna ocasió calen contencions. La millora és extraordinària. La Fundació Tutelar li està cercant un Centre especialitzat on pugui ser atesa per les seves patologies, però sembla ser que n’hi han molt pocs i molt poques les places existents.

    Realment, com a societat del segle XXI, estem pendents dels nostres malalts?
    Sanitariament, hem d’atendre a les persones més vulnerables o les hem de castigar per estar malaltes?
    Les persones malaltes pateixen, ploren, els cal estimació, carinyo a més d’estar dignament ateses per professionals de la seva competència. No tractades com un paquet que ha d’anar deambulant de Centre en Centre perquè no hi ha llarga estada per als malalts crònics.

    Aquesta reflexió és un clam a la desesperació de les persones malaltes, i al mateix temps una celebració als avenços científics i a tots els professionals que aposten per a millorar-ne les patologies.

    Consol Marcó Bardella

Deixa un comentari