El dipòsit de plaques d’amiloide-β (Aß) no fibril·lars cerebrals és una troballa característica de la malaltia d’Alzheimer. La caracterització d’aquestes espècies prové principalment d’estudis en models cel·lulars o animals, però hi ha poques dades en mostres humanes intactes a causa de la falta d’una resolució microscòpica òptica adequada per a estudiar aquestes petites estructures.
Marta Querol-Vilaseca en col·laboració amb altres membres de la Unitat de Memòria de l’Hospital de Sant Pau i investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), la Universitat d’Edimburg i el Banc de Teixits Neurològics de Barcelona, acaba de publicar la seva investigació titulada “Estructura a nanoescala de plaques d’amiloide-β en la malaltia d’Alzheimer” a la revista Scientific Reports.
Què es va fer en aquest estudi?
En aquest estudi, apliquem dues tècniques de súper resolució, Array Tomography i Stimulated Emission Depletion microscopy (STED), per caracteritzar les estructures Aß no fibril·lars presents en les plaques amiloide en teixit cerebral humà postmortem de casos amb Alzheimer familiar i esporàdic.
Principals resultats
El nuestre estudi mostra que la combinació d’aquestes dues tècniques, Array Tomography i STED, es pot aplicar amb èxit per investigar estructures Aß no fibril·lars en el cervell humà. Reconstruïm una placa amiloide humana completa i establim que les plaques estan formades per un nucli dens de grans espècies Aß i un halo perifèric d’estructures Aß més petites. També proporcionem evidència de nivells més alts d’espècies de Aß no fibril·lars en la malaltia d’Alzheimer familiar en comparació amb els casos esporàdics.
Rellevància de l’estudi
Aquest treball indica la importància de les tècniques de súper resolució per al camp de la neuropatologia que permet la caracterització d’agregats o estructures a escala nanomètrica. com a possibles dianes terapèutiques.