Les hiperintensitats de la substància blanca (WMH, de l’anglès white matter hyperintensities) són un dels biomarcadors d’imatge de la malaltia de petits vasos de presumpte origen vascular. Aquestes lesions es mostren com a àrees d’alt senyal en les imatges de ressonància magnètica conegudes com FLAIR (de l’anglès fluïu-attenuated inversion recovery). Les WMH es troben sovint en la població anciana i en les formes esporàdiques i genètiques de la malaltia d’Alzheimer (EA). En el síndrome de Down (SD), el volum de WMH augmenta al llarg del continu de l’EA. No obstant això, la seva topografia i associació amb biomarcadors de l’EA continuen sent, en gran mesura, inexplorades.
Aquest estudi, publicat en el Journal of Alzheimer’s and Dementia, ofereix una caracterització integral de les WMH en la població amb SD al llarg del continu de l’EA.
Què vam fer en aquest estudi?
En aquest estudi, vàrem segmentar i extreure les WMH dividint la substància blanca en quatre capes concèntriques i cinc regions lobulars de 261 adults amb SD i 131 controls euploides. Després, vàrem examinar la distribució de les WMH en el cervell i analitzar les associacions amb les etapes clíniques de l’EA, dades sociodemogràfiques, biomarcadores de l’EA en el líquid cefalorraquidi i el volum de la substància grisa.
Resultats principals
Descobrim que:
- Les WMH van augmentar 10 anys abans de l’inici dels símptomes de l’EA en el SD.
- Les WMH estaven associades amb els biomarcadors clau de l’EA, observant-se l’associació més forta amb NfL.
- En la població amb SD, les WMH estaven fortament associades amb el volum de substància grisa en les àrees parieto-temporals.
Rellevància d’aquest estudi
Els resultats anteriors indiquen que les WMH representen una característica clau de la neuroimatge en el SD i proporcionen una nova perspectiva sobre la dinàmica entre aquestes lesions i els processos de l’EA.
Més informació