Estabilitat de les mostres de plasma i biomarcadors d’Alzheimer
La malaltia d’Alzheimer és considerada una de les causes més comunes de demència en gent gran. Recentment, els biomarcadors en sang: Aβ1-42, Aβ1-40 i phospho Tau181 (p-Tau181), estan demostrant utilitat en el diagnòstic de la malaltia, però se’n desconeix la seva estabilitat.
Un estudi conjunt entre la Unitat de Memòria i el Servei de Bioquímica de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau publicat a la revista Clinical Chemistry and Laboratory Medicine, ha permès determinar les condicions preanalítiques òptimes per a la quantificació d’aquests biomarcadors en sang mitjançant plataformes d’anàlisi automatitzades.
Què hem fet?
Per avaluar l’estabilitat de les mostres, s’han analitzat dades de 72 pacients de la Unitat de Memòria de Sant Pau amb diferent grau de deteriorament cognitiu. Les mostres de sang es van processar al laboratori com habitualment i es van emmagatzemar en paral·lel seguint diferents condicions de temps i temperatura. Posteriorment es va avaluar si hi havia diferències en els resultats obtinguts.
Rellevància de l’estudi d’estabilitat
Els resultats d’aquest estudi proporcionen informació rellevant per a l’estandardització tant de la recol·lecció com de les condicions d’emmagatzematge d’aquestes mostres i, per tant, suposen un avanç en aquesta via tan prometedora dels biomarcadors d’Alzheimer en sang.