Per què estudiar les diferències de gènere en la malaltia d’Alzheimer i en el context del síndrome de Down?
El tema de les diferències de gènere s’està reconeixent cada vegada més com una prioritat en la recerca en neurologia, especialment en el context de la medicina de precisió i les estratègies de cura personalitzades. Les dones representen al voltant de les dues terceres parts dels pacients amb malaltia d’Alzheimer, així com dels seus cuidadors. El treball dels últims anys ha demostrat que el sexe biològic pot influir en aspectes clau de la malaltia d’Alzheimer, incloent vies moleculars, progressió cognitiva i perfils de factors de risc. Tot i que hi ha una literatura creixent sobre les diferències de gènere en les manifestacions de la malaltia d’Alzheimer, es coneix poc sobre aquest tema en les formes genètiques de la malaltia, que són poblacions clau per als assaigs clínics preventius.
Què hem fet en aquest estudi?
El nostre estudi ha reclutat la major cohort clínica d’adults amb síndrome de Down (628 participants) amb biomarcadors multimodals (plasma, LCR, MRI, PET) per examinar si els canvis clínics i de biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer diferien entre homes i dones. Hem considerat important realitzar aquest estudi en síndrome de Down perquè aquestes persones representen la població amb risc més gran genèticament determinada per a la malaltia d’Alzheimer (> 90% en la setena dècada), i perquè hem trobat una important manca a la literatura, amb resultats discrepants sobre el risc de malaltia d’Alzheimer segons el sexe i cap estudi sobre les diferències de sexe entre les diferents modalitats de biomarcadors.
Resultats principals
El nostre treball va revelar similituds i diferències per sexe en les manifestacions de la malaltia d’Alzheimer. Vam trobar una prevalença i una edat de diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer similar entre homes i dones amb síndrome de Down, però els homes van mostrar puntuacions més baixes en una prova de memòria episòdica a partir dels 45 anys. Els biomarcadors d’amiloide (A), tau (T) i neurodegeneració (N) van ser comparables entre homes i dones. Quan vam explorar l’associació entre sexe i APOE ε4 (un important factor de risc de la malaltia d’Alzheimer), vam trobar que l’alel ε4 va modificar l’associació entre sexe i diagnòstic clínic, amb una edat de diagnòstic anterior en 3 anys en les dones, però no en els homes. Les nostres anàlisis exploratòries que consideren sexe, APOE ε4 i biomarcadors van mostrar que les dones portadores d’ε4 exhibien una relació Aβ42 / Aβ40 en LCR inferior i un volum hipocampal inferior en comparació amb les dones sense aquest alel, en línia amb la diferència clínica. Donat que les mides de mostra després de la estratificació eren petites, aquests resultats exploratoris necessiten una confirmació posterior en altres cohortes.
Relevància de l’estudi
Segons el nostre coneixement, aquest és el més gran estudi que proporciona una visió integrada de l’associació entre sexe i manifestacions de la malaltia d’Alzheimer en una forma genètica de la malaltia. Aquests resultats són rellevants per a la investigació clínica i per als assajos vinents que considerin aquesta població i utilitzin biomarcadors per a la selecció dels pacients. A la llum del creixement de la medicina de precisió, considerem important tenir en compte, informar i publicar dades estratificades per sexe, fins i tot quan no es troben diferències de sexe, per evitar el biaix en la literatura.
Aquest treball és fruit d’una col·laboració global amb centres clínics a Espanya, el Regne Unit, Suècia i els Estats Units. Va ser inspirat pel lideratge científic del Women’s Brain Project, una organització sense ànim de lucre que defensa la medicina de precisió des d’una perspectiva de gènere i sexe.