Què són els ARN circulars?
Els ARN són un tipus de molècules que es troben presents en totes les nostres cèl·lules. Tot i que normalment son lineals, recentment se n’han descrit que també poden tenir una conformació en forma d’anell, i se’ls ha anomenat “ARN circulars”. Tot i així, es coneix poc sobre la seva funció. Estudis recents mostren canvis en els nivells d’alguns ARN circulars en els cervells de pacients que han patit la malaltia d’Alzheimer. L’objectiu del nostre treball ha estat verificar aquestes troballes i estudiar si aquests canvis també es produeixen en altres malalties neurodegeneratives, com la demència frontotemporal.
El nostre estudi en col·laboració amb el Banc de Teixits Neurològics de Barcelona, titulat “Assessing circular RNAs in Alzheimer’s disease and frontotemporal lobar degeneration”, s’ha publicat a la revista especialitzada Neurobiology of Aging.
Què hem fet en aquest estudi?
En aquest estudi hem analitzat els nivells de 8 ARN circulars en teixit cerebral de casos confirmats neuropatològicament amb malaltia d’Alzheimer, demència frontotemporal i de persones sense malalties neurològiques. Hem inclòs un total de 69 mostres del Banc de Teixits Neurològics de Barcelona. En concret, hem comparat els nivells d’ARN circulars entre els diferents grups de malalties, així com analitzat la seva relació amb diverses mesures neuropatològiques.
Resultats principals
El nostre treball mostra com els ARN circulars presenten nivells diferents en casos amb malaltia d’Alzheimer en comparació amb la resta de grups, confirmant les troballes anteriors. També hem observat que aquestes diferències són més marcades en casos amb malaltia d’Alzheimer familiar (presenten mutacions genètiques causants de la malaltia) i que podrien estar associades a la presència d’agregats patològics, típics de la malaltia. A més, alguns d’aquests canvis també es donen en casos amb demència frontotemporal.
Rellevància de l’estudi
Els resultats d’aquest estudi són importants per entendre les bases biològiques de les malalties neurodegeneratives. A més, les nostres troballes poden ajudar a la identificació de nous biomarcadors perifèrics que ajudin a millorar el diagnòstic de pacients amb aquestes malalties.