El nostre darrer estudi en col·laboració amb la Universitat de Pennsylvania caracteritza dos marcadors de la degeneració frontotemporal

L’equip de la Unitat de Memòria ha publicat a la revista Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry els resultats d’un estudi en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Pennsylvania (Penn FTD Center) per caracteritzar dos marcadors de degeneració frontotemporal.

La degeneració frontotemporal

La degeneració frontotemporal ocasiona alteracions de conducta i/o de llenguatge de curs progressiu. De vegades s’associa també a problemes motors com el parkinsonisme o la malaltia de neurona motora. A dia d’avui no existeixen marcadors per fer el diagnòstic inequívoc d’aquesta malaltia, que en vida continua diagnosticant-se en base a la presència dels símptomes característics i l’exclusió d’altres possibles causes. La majoria de vegades, només l’anàlisi neuropatològic del cervell (a l’autòpsia) en pot confirmar el diagnòstic.

JNNP- Alcolea et al - Unitat de Memòria Hospital de Sant Pau - Recerca Alzheimer - Degeneració Frontotemporal - Barcelona

En què consisteix l’estudi

En aquesta col·laboració, l’equip de la Unitat de Memòria ha analitzat 223 mostres de líquid cefal·loraquidi de la Universitat de Pennsylvania obtingudes de pacients amb degeneració frontotemporal, amb malaltia d’Alzheimer i persones cognitivament sanes. La particularitat d’aquests pacients, és que van ser seguits clínicament fins al moment de l’autòpsia, on es van confirmar els diagnòstics definitius. Es van mesurar en aquestes mostres els nivells de dues proteïnes identificades a estudis previs com possibles marcadors útils pel diagnòstic de la malaltia: sAPPß (fragment derivat del processament de la proteïna precursora de l’amiloïde) i YKL-40 (relacionada amb processos de neuroinflamació).

Resultats principals i rellevància de l’estudi

Els resultats de l’estudi mostren que els pacients amb degeneració frontotemporal confirmada tenien nivells més baixos de sAPPß i nivells més alts de YKL-40 al líquid cefaloraquidi en comparació amb persones cognitivament sanes. Aquests resultats confirmen els d’un estudi multicèntric liderat per l’equip de la Unitat de Memòria de Sant Pau i publicat a la revista Neurology el 2017, on es van analitzar mostres de més de 300 pacients amb sospita de degeneració frontotemporal procedents de centres de Barcelona, Madrid, Lleida i Mallorca

La combinació de sAPPß i YKL-40 podria ser d’utilitat diagnòstica en determinats escenaris clínics en què es sospiti un diagnòstic de degeneració frontotemporal.

Més informació

Els detalls d’aquest estudi poden consultar-se aquí:

Elevated YKL-40 and low sAPPβ/YKL-40 ratio in ante-mortem cerebrospinal fluid of patients with pathologically-confirmed FTLD. Alcolea D, Irwin DJ, Illán-Gala I et al. J Neurol Neurosurg Psychiatry 2018

 

Deixa un comentari