La disfunció sinàptica és un dels primers processos implicats en la malaltia d’Alzheimer (MA) i està estretament relacionada amb el deteriorament cognitiu. No obstant això, els biomarcadors sanguinis disponibles actualment reflecteixen principalment altres processos patològics, com la patologia amiloide i tau, la neurodegeneració o l’activació glial, mentre que hi ha pocs biomarcadors capaços de detectar alteracions sinàptiques primerenques mitjançant una mostra de sang.
La β-sinucleïna és una proteïna localitzada predominantment a les terminals presinàptiques que ha emergit com un potencial biomarcador de disfunció i dany sinàptic en malalties neurodegeneratives. No obstant això, el seu comportament en sang durant les fases més primerenques de la MA encara està poc caracteritzat.
Aquest estudi, publicat a Alzheimer’s & Dementia, aporta nova evidència que els nivells de β-sinucleïna en sang augmenten de manera primerenca al llarg del continu de la MA en persones amb síndrome de Down (SD), precedint els canvis en altres biomarcadors sanguinis establerts de la malaltia.
Què es va fer en aquest estudi?
Aquest estudi transversal va analitzar els nivells sèrics de β-sinucleïna en una cohort de 131 participants, que incloïa adults amb SD en diferents estadis clínics de la MA i controls euploides sense deteriorament cognitiu. La β-sinucleïna es va quantificar mitjançant immunoprecipitació acoblada a espectrometria de masses i es va investigar la seva relació amb l’estadi clínic i l’edat. També se’n van examinar les associacions amb altres biomarcadors sanguinis de la MA, mesures cognitives i marcadors de neuroimatge estructural i metabòlica.
Principals resultats
-
Els nivells de β-sinucleïna van augmentar progressivament al llarg del continu clínic de la MA en adults amb SD, amb alteracions ja detectables durant les fases asimptomàtiques de la malaltia.
-
Els augments de β-sinucleïna es van poder detectar aproximadament 21 anys abans del diagnòstic de MA prodròmica, fet que suggereix que les alteracions sinàptiques es poden identificar en sang dècades abans de l’aparició dels símptomes clínics.
-
Els canvis en β-sinucleïna van precedir en més de 7 anys les alteracions en altres biomarcadors sanguinis establerts de la MA, inclosos p-tau217, la cadena lleugera dels neurofilaments (NfL) i GFAP.
-
Els nivells més elevats de β-sinucleïna es van associar amb un pitjor rendiment cognitiu, incloent-hi mesures de memòria episòdica, així com amb atròfia cortical i hipometabolisme cerebral en regions cerebrals vulnerables a la MA.
Per què és important?
Aquests resultats posicionen la β-sinucleïna com un biomarcador sanguini primerenc prometedor de disfunció sinàptica en la MA associada a la SD, capaç de detectar canvis dècades abans de l’aparició dels símptomes i de manera més primerenca que altres biomarcadors sanguinis establerts.
La possibilitat de monitoritzar les alteracions sinàptiques mitjançant una mostra de sang podria complementar els biomarcadors actuals de patologia amiloide i tau, neurodegeneració i activació glial, proporcionant una visió més completa dels diferents processos biològics que tenen lloc durant les fases més primerenques de la MA.
A més, els biomarcadors sanguinis sensibles a canvis tan primerencs podrien ser especialment rellevants per monitoritzar la progressió de la malaltia i contribuir al disseny i seguiment de futurs assaigs clínics en persones amb SD, incloent-hi l’avaluació d’intervencions terapèutiques iniciades abans de l’aparició dels símptomes.