Avaluació cognitiva digital i biomarcadors en sang: dues perspectives complementàries per avaluar la malaltia d’Alzheimer
Els biomarcadors en sang faciliten la detecció de canvis biològics associats a la malaltia d’Alzheimer mitjançant una simple anàlisi de sang. Tanmateix, per si sols, no ens indiquen si una persona presenta deteriorament cognitiu ni com aquest afecta el seu funcionament.
Un nou estudi internacional, publicat a Alzheimer’s & Dementia: Diagnosis, Assessment & Disease Monitoring i amb la participació de la Unitat de Memòria de Sant Pau, ha analitzat com una avaluació cognitiva digital i un biomarcador sanguini de l’Alzheimer, la p-tau217, poden aportar informació complementària sobre aquestes dues dimensions de la malaltia.
Què s’ha fet en aquest estudi?
L’estudi ha inclòs 688 participants d’Austràlia, Barcelona i els Estats Units.
Els participants van completar una avaluació mitjançant l’Altoida NeuroMarker, una eina digital autoadministrada que recull informació sobre diferents aspectes del funcionament cognitiu a través de tasques realitzades en una tauleta. A més, en un subgrup de participants es van determinar els nivells de p-tau217 en plasma.
Els investigadors van analitzar la capacitat de l’avaluació digital per identificar el deteriorament cognitiu lleu (DCL), van estudiar la seva relació amb els nivells de p-tau217 i van modelitzar com ambdues eines es podrien utilitzar seqüencialment com a part d’un possible procés diagnòstic.
Principals resultats
L’avaluació digital va permetre diferenciar les persones amb deteriorament cognitiu lleu (DCL) d’aquelles sense deteriorament cognitiu.
Les persones identificades com a casos de DCL mitjançant l’avaluació digital tenien més probabilitats de presentar nivells elevats de p-tau217.
Això demostra una relació entre els canvis cognitius i funcionals detectats digitalment i un biomarcador de la biologia de la malaltia d’Alzheimer.
En un model teòric en dos passos, utilitzar primer l’avaluació cognitiva digital va permetre identificar una població amb més probabilitat de presentar patologia d’Alzheimer abans de realitzar la prova del biomarcador sanguini.
Per què és rellevant?
L’avaluació cognitiva i els biomarcadors en sang proporcionen informació diferent i complementària. L’avaluació cognitiva ajuda a caracteritzar si hi ha deteriorament cognitiu i com es manifesta, mentre que la p-tau217 aporta informació sobre la possible presència de patologia d’Alzheimer.
A mesura que els biomarcadors en sang s’incorporen cada vegada més a la pràctica clínica, disposar de formes objectives i accessibles d’avaluar la cognició pot ajudar que més persones es beneficiïn dels avenços en el diagnòstic i el tractament de la malaltia d’Alzheimer.
Aquest estudi representa un primer pas per explorar com ambdues eines es podrien utilitzar conjuntament.
Volem agrair a tots els participants i les seves famílies la seva contribució, que ha fet possible aquest treball.