Atròfia del lòbul temporal medial en la síndrome de Down al llarg del continu de l’Alzheimer
El lòbul temporal medial (LTM) és una de les primeres regions afectades per la patologia tau, fet que converteix els canvis estructurals en aquestes àrees en biomarcadors prometedors per identificar senyals precoços de la malaltia d’Alzheimer (EA). Tanmateix, se sap poc sobre la integritat d’aquestes regions en persones amb síndrome de Down (SD), una població que desenvolupa EA de manera gairebé universal, oferint una oportunitat única per investigar canvis estructurals inicials relacionats amb la malaltia. Aquest estudi, publicat a Brain, proporciona una caracterització exhaustiva de la implicació seqüencial de les estructures del LTM en persones amb SD al llarg del continu clínic de l’Alzheimer.
Què hem fet en aquest estudi?
Mitjançant ressonància magnètica estructural (MRI T1), es va avaluar la integritat del LTM en 259 adults amb SD i 138 controls euploides cognitvament sans. Es van examinar les associacions entre els volums i el gruix cortical regional del LTM amb les etapes clíniques de l’EA, els anys estimats fins a l’aparició dels símptomes (EYO), i biomarcadors de LCR de l’EA. També es va analitzar la capacitat d’aquestes mesures cerebrals per discriminar entre diferents fases clíniques de la malaltia.
Resultats principals
- Es va observar una pèrdua progressiva de volum i gruix cortical al LTM amb l’avanç de l’EA en SD, amb totes les subregions afectades significativament en l’etapa de demència.
- La còrtex entorrinal i l’hipocamp posterior van ser les primeres regions en mostrar signes d’atròfia, iniciant-se aproximadament entre 13 i 15 anys abans de l’EYO dels símptomes clínics (al voltant dels 53 anys).
- Es van detectar canvis estructurals no lineals, amb algunes estructures del LTM mostrant inicialment un augment del gruix cortical abans del seu aprimament posterior.
- L’hipocamp posterior va mostrar un alt poder discriminatiu —comparable als biomarcadors de LCR— per diferenciar persones asimptomàtiques d’aquelles en fases prodròmica o de demència.
Per què és important?
Els canvis estructurals observats al LTM de persones amb SD s’assemblen als descrits en formes esporàdiques i genètiques de l’EA, reforçant el valor traslacional d’aquests resultats. La seqüència topogràfica d’afectació del LTM reflecteix el patró conegut d’acumulació de tau, destacant l’estreta relació entre la patologia tau i la neurodegeneració. Les trajectòries no lineals suggereixen que la progressió de la malaltia podria implicar mecanismes biològics diferenciats, com la neuroinflamació. De manera destacada, s’ha demostrat que aquests canvis estructurals comencen aproximadament 15 anys abans de l’aparició clínica. En conjunt, aquests resultats mostren que la ressonància magnètica estructural pot detectar alteracions precoçes al LTM en SD. Ara calen estudis longitudinals per establir si aquests canvis poden servir per monitorar la progressió de la malaltia en el context d’assajos clínics dirigits a la EA en aquesta població.