La malaltia d’Alzheimer i els seus biomarcadors en LCR
La malaltia d’Alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu crònic considerat la causa més freqüent de demència en persones grans. Tot i que els símptomes clínics encara constitueixen el nucli del diagnòstic, la imatge i els biomarcadors del líquid cefaloraquidi juguen ara un paper important en el procés diagnòstic. Dues característiques neuropatològiques importants de l’Alzheimer són la deposició extracel·lular de plaques beta-amiloide (Aβ) i la proteïna tau hiperfosforilada als cabdells neurofibril·lars, processos que es poden detectar a través de biomarcadors al líquid cefaloraquidi o LCR: Aβ1-42 i Aβ1-40, Tau total (t-Tau) i fosfo Tau (p-Tau).
En aquest sentit, les persones amb Alzheimer presenten un perfil bioquímic al LCR característic que consisteix en una disminució de la relació Aβ1-42/Aβ1-40 juntament amb un augment de la concentració de t-Tau i p-Tau. No obstant això, és important controlar adequadament les condicions en què es recull, processa i s’emmagatzema la mostra de LCR perquè aquests factors han demostrat ser de gran importància en els resultats analítics. El protocol de recollida/emmagatzematge més acceptat requereix que un cop feta la punció lumbar, les mostres es guardin ràpidament en ultracongeladors a -80ºC fins al moment de l’anàlisi. Això dificulta que alguns centres amb una infrastructura de laboratori limitada puguin fer-ho.
L’objectiu del nostre estudi, publicat recentment a la revista Clinical Chemistry and Laboratory Medicine i titulat “Importance of cerebrospinal fluid storage conditions for the Alzheimer’s disease diagnostics on an automated platform” va ser determinar si les condicions d’emmagatzematge influeixen en les quantificacions dels biomarcadors d’Alzheimer en LCR. Aquest estudi s’ha fet en col·laboració entre la Unitat de Memòria (Neurologia) i el servei de Bioquímica de l’Hospital de Sant Pau.
Què hem fet en aquest estudi?
En aquest estudi, es van obtenir mostres de LCR d’onze pacients que es van fer punció lumbar a la Unitat de Memòria de Sant Pau per confirmar o descartar el diagnòstic d’Alzheimer. Les mostres es van recollir i processar seguint els protocols establerts. Pel que fa a l’emmagatzematge, les mostres es van dividir i cada part es va emmagatzemar seguint diferents condicions de temperatura (temperatura ambient, 4ºC, -20ºC, -80ºC) i temps (entre 1-2 dies i 15-16 dies).
Vam mesurar i comparar els valors dels marcadors d’Alzheimer (Aβ1-42, Aβ1-40, t-Tau i p-Tau) a cada mostra en les diferents condicions utilitzant la tècnica d’anàlisi automatitzada implementada a l’Hospital de Sant Pau.
Resultats principals
El nostre estudi va demostrar que les condicions que implicaven l’emmagatzematge a 4ºC durant 1-2 dies, 8-9 dies o 15-16 dies, es van associar amb una disminució de fraccions d’Aβ, especialment per a Aβ1-42 i en menor mesura per a Aβ1-40. Tot i que l’aplicació de la relació Aβ1-42/Aβ1-40 podria compensar parcialment aquesta disminució, encara es podrien observar diferències estadístiques. Les condicions de congelació a -20ºC o -80ºC no van afectar les fraccions d’Aβ.
Els resultats també mostren que emmagatzemar el LCR fins a 48 hores a temperatura ambient i després congelar-les a -80°C no afecta significativament els resultats d’aquests marcadors, i que guardar les mostres a -20ºC (congelador estàndar) és equivalent a emmagatzemar-les a -80ºC (ultracongelador), com a mínim durant 15-16 dies.
Pel que fa a les concentracions de p-Tau i t-Tau, no es van veure afectades per cap de les diferents condicions d’emmagatzematge, reforçant la idea de la seva estabilitat en diferents condicions i temps d’emmagatzematge.
Rellevància de l’estudi
Aquest estudi corrobora un cop més, que la proteïna beta-amiloide és molt sensible a la manipulació preanalítica, però que això es compensa parcialment utilitzant el quocient Aβ1-42/Aβ1-40.
Els nostres resultats permeten concloure que els centres amb una infrastructura de laboratori limitada poden recollir i emmagatzemar les mostres seguint unes condicions preanalítiques més senzilles i després enviar-les a un altre centre de referència pels anàlisis sense que això impacti en el resultat dels anàlisis.