Marcadors de patologia amiloide i tau en LCR
Els biomarcadors de líquid cefaloraquidi (LCR) de la malaltia d’Alzheimer (MA), com β-amiloide 1-42 (Aβ1-42), tau total (tTau) i pTau181, han millorat el maneig de pacients amb deteriorament cognitiu. Encara que Aβ1-42 es considera un marcador de patologia amiloide, una sèrie d’estudis han demostrat que la disminució d’Aβ1-42 a LCR no és específica de la MA i també es pot trobar en altres situacions patològiques, com malalties inflamatòries, prionopaties, angiopatia amiloide o demència frontotemporal. El quocient Aβ1-42/Aβ1-40 ha demostrat ser molt útil en aquest context, permetent detectar patologia amiloide i mostrant una correlació millor amb la càrrega amiloide cerebral detectada en PET comparat amb la mesura aïllada d’Aβ1-42. Tot i això, queda per avaluar la concordança entre Aβ1-42 en LCR i el quocient Aβ1-42/Aβ1-40, per respondre a la pregunta de si aquests dos marcadors reflexen el mateix procés fisiopatològic.
Què hem fet en aquest estudi?
En aquest treball, estudiem Aβ1-42 i el quocient Aβ1-42/Aβ1-40 en mostres de LCR de la cohort SPIN (n=1791), que inclou una varietat de trastorns neurodegeneratius, inclosos pacients amb deteriorament cognitiu lleu o demència i amb evidència fisiopatològica de MA, síndromes relacionades amb la degeneració lobular frontotemporal o demència amb cossos de Lewy. També incloem mostres de LCR de participants cognitivament sans de la cohort SPIN i de participants amb síndrome de Down de l’estudi DABNI. Comparem la concordança entre les dues mesures en els diferents contextos i investiguem la seva associació amb altres biomarcadors de LCR (tTau, pTau181, NfL) i amb la progressió cognitiva i funcional.
Resultats principals
En el conjunt dels 1791 participants, la concordança entre Aβ1-42 i Aβ1-42/Aβ1-40 va ser alta i el quocient Aβ1-42/Aβ1-40 va mostrar una correlació més robusta amb tTau i pTau181 que Aβ1-42. Els participants amb un quocient Aβ1-42/Aβ1-40 baix van tenir pitjor pronòstic cognitiu i funcional independentment dels nivells d’Aβ1-42 aïllat. Els resultats van ser consistents en totes les etapes i categories diagnòstiques dels pacients.
Rellevància de l’estudi
Encara que Aβ1-42 i Aβ1-42/Aβ1-40 es consideren marcadors de la mateixa via fisiopatològica, els nostres resultats proporcionen evidència a favor de l’ús del quocient Aβ1-42/Aβ1-40 a laboratoris clínics en el context de la MA. Aquesta informació és de gran rellevància per a la implementació i interpretació d’aquests marcadors a la rutina clínica.