Canvis estructurals al cervell en la malaltia d’Alzheimer
Les alteracions al cervell en els pacients amb malaltia d’Alzheimer comencen anys abans de l’aparició dels símptomes i que es pugui establir un diagnòstic clínic. L’equip de neuroimatge del nostre grup ha posat a punt una tècnica que mesura el desplaçament de les partícules d’aigua en l’escorça cerebral i permet detectar canvis estructurals en el cervell fins a 20 anys abans del diagnòstic de la malaltia.
L’estudi, fruit de la col·laboració entre la Unitat de Memòria de l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Clínic de Barcelona i el consorci internacional DIAN (The Dominantly inherited Alzheimer Network) ha estat publicat a la revista Alzheimer’s & Dementia: The journal of the Alzheimer’s Association.
Què hem fet en aquest estudi?
En aquest treball analitzem les imatges de ressonància magnètica cerebral de més de 300 persones portadores d’una mutació genètica causant de malaltia d’Alzheimer. Les imatges van ser adquirides anys abans que aquestes persones desenvolupessin cap símptoma. Atès que l’edat d’inici dels símptomes és similar entre les persones portadores de la mateixa mutació, va ser possible estimar en quin moment de la seva vida desenvoluparien els primers símptomes de la malaltia. Vam processar les imatges de ressonància magnètica cerebral d’aquests participants per quantificar mesures estructurals de gruix cortical i microestruturales de desplaçament de les partícules d’aigua (difusivitat cortical).
Resultats de l’estudi
Aplicant un modelatge matemàtic de les dades observem que, a diferència del que es donava per fet fins al moment, els canvis corticals segueixen un model bifàsic. En etapes molt primerenques de la malaltia, observem un augment del gruix cortical i un descens de la difusió que comença 20 anys abans dels símptomes clínics. A mesura que els participants s’acosten a l’inici dels símptomes clínics s’observa una disminució en el gruix cortical i increments de difusivitat. Aquests canvis es relacionen amb l’inici del dipòsit de les proteïnes amiloide i tau en el cervell.
Rellevància de l’estudi
Gran part dels tractaments per a la malaltia d’Alzheimer actualment en fase de desenvolupament es dirigeixen a les etapes més primerenques de la malaltia, on és més probable que siguin eficaços. Tenir un coneixement el més exacte possible sobre què passa al cervell durant aquestes etapes primerenques de la malaltia permetrà poder valorar si un fàrmac funciona o no. En aquest treball proposem un model que és congruent amb els canvis fisiopatològics de la malaltia que podria ajudar a avaluar l’efectivitat de nous fàrmacs per a la malaltia d’Alzheimer.
Més informació
Aquest treball ha estat finançat per organismes nacionals (Institut de Salut Carlos III, CIBERNED, Generalitat de Catalunya) i internacionals (National Institute of Health).