Biomarcadors pel diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer
Els símptomes característics de la malaltia d’Alzheimer, com la pèrdua progressiva de memòria o altres dèficits cognitius i les alteracions del comportament, ens poden fer sospitar el diagnòstic d’aquesta malaltia. Aquesta sospita es pot recolzar amb la determinació de biomarcadors.
Els biomarcadors mesuren els canvis biològics que estan passant al cervell de les persones que pateixen la malaltia. Sovint, els biomarcadors ens permeten confirmar o descartar el diagnòstic d’Alzheimer amb una alta certesa. Alguns dels biomarcadors més utilitzats són les mesures de la proteïna amiloide i la proteïna tau en líquid cefaloraquidi, líquid que envolta el sistema nerviós central i que podem extreure a través d’una punció lumbar. Avui en dia sabem que els biomarcadors mesurats en el líquid cefaloraquidi són molt sensibles i específics pel diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer i sovint són útils per monitoritzar l’efecte de fàrmacs en assajos clínics, però no tenim tanta informació sobre com canvien aquests biomarcadors al llarg del temps en una mateixa persona.
L’objectiu del nostre estudi, publicat recentment a la revista Alzheimer’s and Dementia i titulat “Longitudinal cerebrospinal fluid biomarker trajectories along the Alzheimer’s disease continuum in the BIOMARKAPD study“, va ser determinar quina és la trajectòria dels biomarcadors d’Alzheimer en líquid cefalorraquidi al llarg del temps.
Què hem fet en aquest estudi?
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un total de 467 pacients i voluntaris de 15 centres d’arreu del món, (incloent participants de la cohort SPIN), i que es van fer dues o més puncions lumbars durant el seguiment. En les mostres de líquid cefaloraquidi obtingudes en aquestes puncions vam mesurar marcadors que s’utilitzen pel diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer i vam avaluar com aquests marcadors canvien en el temps.
Resultats principals
Els marcadors de neurodegeneració associats a la proteïna tau augmenten un 2% cada any en persones sanes sense problemes cognitius. En persones amb malaltia d’Alzheimer, tot i que tenen nivells més elevats d’aquestes proteïnes, no hi ha un augment associat a l’edat, sinó que els nivells s’estabilitzen o fins i tot disminueixen.
Durant el temps de l’estudi (en alguns participants fins a 6 anys de diferència entre puncions lumbars), en una mateixa persona els valors d’aquests marcadors no canviaven significativament entre la punció inicial i les següents.
Un marcador de dany neuronal (NfL) i un marcador de neuroinflamació (YKL-40) sí que van mostrar canvis significatius entre la punció inicial i les següents.
Rellevància de l’estudi
Els nostres resultats són molt rellevants per la interpretació dels nivells de biomarcadors en estudis longitudinals. Ens donen informació sobre quina és l’evolució natural d’aquests marcadors en el temps, i això ens serveix de punt de partida per interpretar els possibles efectes de medicaments en assajos clínics.
Més informació
Els resultats d’aquest estudi són fruit del projecte multicèntric internacional BIOMARKAPD (Biomarkers for Alzheimer’s disease and Parkinson’s disease) que s’engloba en el programa europeu JPND orientat a la recerca en malalties neurodegeneratives.