La presència d’esclerosi lateral amiotròfica i demència frontotemporal en pacients sense l’expansió del gen C9orf72 s’associa a una important càrrega genètica.
L’equip de Genètica Molecular de la Unitat de Memòria ha publicat un treball en que s’analitzen, mitjançant tecnologies d’ultraseqüenciació, els gens causants d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i demència frontotemporal (DFT) en un grup de 54 pacients que manifesten ambdues condicions i no són portadors de la causa genètica més comú d’aquestes malalties neurodegeneratives, l’expansió d’un hexanucleòtid al gen C9orf72. L’estudi titulat “Analysis of known amyotrophic lateral sclerosis and frontotemporal dementia genes reveals a substantial genetic burden in patients manifesting both diseases not carrying the C9orf72 expansion mutation” s’ha publicat el 9 de setembre a la revista Journal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry.
En 11 dels 54 casos es va identificar una mutació patogènica causant d’esclerosi lateral amiotròfica i/o demència frontotemporal. El gen més freqüentment mutat és TBK1, ja que cinc pacients són portadors d’una alteració genètica en aquest gen, seguit de SQSTM1. També es van trobar mutacions patogèniques als gens TARDBP, TAF15, VCP, ERBB4 i FIG4. Nou dels 11 pacients portadors de mutació no presentaven història familiar d’ELA ni DFT.
La troballa més significativa de l’estudi és la presència d’una càrrega genètica substancial en aquest grup de pacients. L’anàlisi del gen TBK1 seria d’elecció després de descartar l’expansió a C9orf72. La identificació de mutacions en TAF15, ERBB4 i FIG4, gens prèviament associats a l’ELA, en pacients amb esclerosi lateral amiotròfica i demència frontotemporal, amplia l’espectre d’aquestes mutacions a la DFT.
L’alta proporció de casos sense història familiar indica que l’estudi genètic també és important en pacients esporàdics d’esclerosi lateral amiotròfica i demència frontotemporal, el que pot tenir conseqüències en el disseny de futurs tests genètics utilitzats en la pràctica clínica.
Els detalls de l’article poden trobar-se en aquest enllaç de PubMed.