Hiperintensitats de la substància blanca (WMH)
Les hiperintensitats de la substància blanca (WMH, de l’anglès white matter hyperintensities) són lesions cerebrals detectables mitjançant resonància magnética, tradicionalment relacionades amb malalties vasculars. En un estudi previ del nostre grup, vam demostrar que el volum de WMH comença a augmentar aproximadament 10 anys abans que apareguin els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer (MA) en persones amb síndrome de Down (SD), i que continua creixent a mesura que la malaltia progressa. Aquestes lesions també es van associar amb biomarcadors clau de la MA, especialment amb marcadors de neurodegeneració. No obstant això, la trajectòria d’aquestes lesions al llarg del temps en aquesta població ha estat poc estudiada.
Aquest estudi, publicat a la revista Alzheimer’s & Dementia, aporta nova evidència sobre la variabilitat en l’evolució longitudinal de les hiperintensitats de substància blanca en adults amb SD.
Què vam fer en aquest estudi?
Aquest estudi longitudinal va incloure 80 adults amb SD i 53 controls euploides sense deteriorament cognitiu. Les WMH es van segmentar a partir de resonàncies magnètiques adquirides en diferents moments al llarg del seguiment, utilitzant un mètode específicament dissenyat per a anàlisis longitudinals. Es va analitzar l’efecte de factors demogràfics, genètics i clínics, així com de l’estadi clínic de la MA, biomarcadors de MA en plasma i líquid cefalorraquidi i marcadors cerebrovasculars, sobre els canvis anuals en el volum de WMH.
Resultats principals
- L’evolució de les WMH en persones amb SD és variable tant al llarg del temps com amb l’edat.
- A partir dels 40 anys, una proporció creixent d’individus amb SD va presentar fluctuacions significatives en el volum de WMH, sent les disminucions més freqüents que els augments.
- Les persones amb SD, especialment aquelles amb símptomes de MA, van mostrar una major reducció del volum de WMH en comparació amb la població general.
- Un major volum basal de WMH i la presència de microsagnats es van associar amb una major reducció anual d’aquestes lesions.
- Aquesta disminució inesperada de les WMH, que no s’explica únicament per l’atròfia de la substància blanca, suggereix la contribució d’altres mecanismes, com la neuroinflamació, en la dinàmica d’aquestes lesions en la SD.
Per què és important?
Les persones amb SD tenen un perfil de risc vascular diferent al de la població general: estan relativament protegides enfront de factors de risc vascular convencionals com la hipertensió arterial. Per això, la SD representa un model únic per estudiar la malaltia cerebrovascular en el context de l’Alzheimer, sense la interferència dels factors de risc associats a l’envelliment típic.
Els resultats d’aquest estudi qüestionen la idea que les hiperintensitats de substància blanca en la SD siguin acumulacions estàtiques de dany irreversible. La seva evolució dinàmica i inesperada suggereix la implicació d’altres mecanismes, com l’angiopatia amiloide cerebral i processos inflamatoris.
Aquestes troballes són especialment rellevants en el context actual, en el qual les persones amb SD participen cada vegada més en assaigs clínics amb teràpies anti-amiloide. Caracteritzar rigorosament la història natural i la dinàmica de les lesions cerebrovasculars en la població amb SD és, per tant, fonamental per garantir la seguretat d’aquests tractaments i orientar adequadament la seva atenció clínica.