Les alteracions de la substància blanca s’observen amb freqüència en la malaltia d’Alzheimer (MA) i reflecteixen la convergència de diversos processos patològics, incloent-hi la pèrdua de mielina, la degeneració axonal i el dany microvascular. El peak width of skeletonized mean diffusivity (PSMD) és una mètrica derivada de la ressonància magnètica de difusió que permet avaluar el dany difús de la substància blanca i que ha demostrat una elevada sensibilitat per detectar dany microestructural. Tanmateix, el moment en què es produeixen els canvis en el PSMD en la MA i els mecanismes biològics subjacents a aquestes alteracions no estan prou caracteritzats, especialment en poblacions genèticament determinades per la malaltia.
Aquest estudi, publicat a la revista Alzheimer’s & Dementia, aporta nova evidència que el PSMD capta dany precoç i multifactorial de la substància blanca tant en la MA esporàdica com en la MA associada a la síndrome de Down (SD).
Què vam fer en aquest estudi?
Aquest estudi transversal va examinar el PSMD en una àmplia cohort que incloïa adults amb SD, persones amb MA esporàdica i controls euploides. El PSMD es va obtenir a partir d’imatges de tensor de difusió mitjançant ressonància magnètica 3T, i se’n van investigar les associacions amb l’edat, l’estadi clínic, els biomarcadors en líquid cefalorraquidi (LCR) i els marcadors de malaltia de petit vas.
Resultats principals
-
El PSMD va augmentar amb l’edat en tots els grups, amb una associació significativament més marcada en les persones amb SD, en les quals les alteracions van ser detectables aproximadament 15 anys abans de l’edat esperada d’inici de la demència.
-
El PSMD va augmentar amb la progressió de la gravetat clínica de la MA tant en la MA esporàdica com en la MA associada a SD, reflectint un dany progressiu de la substància blanca al llarg del continu de la malaltia.
-
Valors més elevats de PSMD es van associar amb nivells de neurofilament de cadena lleugera en LCR, microhemorràgies i hiperintensitats de la substància blanca, fet que dona suport a la naturalesa multifactorial del dany de la substància blanca.
-
Les alteracions en PSMD van ser més freqüents que les hiperintensitats de la substància blanca, especialment en adults amb SD, fet que suggereix que el PSMD pot detectar canvis microestructurals precoços de la substància blanca abans que siguin visibles en la ressonància magnètica convencional.
Per què és important?
Aquestes troballes posicionen el PSMD com un biomarcador precoç i sensible de dany de la substància blanca en la MA esporàdica i en la MA associada a la SD, capaç de detectar alteracions abans de l’inici dels símptomes.
En l’era actual de les teràpies antiamiloide, i amb la inclusió creixent de persones amb SD en assaigs clínics, caracteritzar els canvis precoços de la substància blanca és essencial per a monitoritzar la progressió de la malaltia, avaluar l’eficàcia i la seguretat dels tractaments, i orientar la pràctica clínica.