La perfusió cerebral és la quantitat de sang que arriba a una regió determinada del cervell en un moment donat. En altres paraules, és el “reg” que aporta oxigen i nutrients a les neurones.
Quan la perfusió disminueix o es distribueix de manera anòmala, pot indicar que una àrea està començant a deteriorar-se, fins i tot abans que s’observin símptomes clínics o signes d’atròfia, com s’ha descrit en la malaltia d’Alzheimer.
Tanmateix, els patrons de perfusió en la síndrome de Down, una forma genètica de la malaltia d’Alzheimer han estat poc explorats, així com la seva relació amb la patologia de la malaltia. Per això, en aquest estudi vàrem avaluar la perfusió mitjançant una tècnica d’imatge no invasiva amb l’objectiu de detectar senyals primerenques de la malaltia d’Alzheimer i monitoritzar-ne l’evolució en la població amb síndrome de Down.
Què hem fet en aquest estudi?
Mitjançant una seqüència de ressonància magnètica anomenada ASL (“Arterial Spin Labeling”) i el seu processament amb ASLprep, vam quantificar el flux sanguini cerebral, una mesura de perfusió, en 51 euploides cognitivament sans, 54 adults amb síndrome de Down (34,54 % simptomàtics de la malaltia d’Alzheimer) i 25 pacients euploides amb la malaltia d’Alzheimer esporàdica. Vam analitzar, globalment i regionalment, els efectes de variables demogràfiques, l’estadi clínic i biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer, i vam explorar la semblança del patró d’hipoperfusió entre subgrups.
Resultats principals
- Es va observar una reducció de la perfusió cerebral en la síndrome de Down respecte als controls. A nivell regional, els adults asimptomàtics presentaven hipoperfusió predominant en àrees temporo-parietals, incloent l’escorça de la cingulat posterior, l’escorça temporal inferior i porcions de l’escorça occipital. Mentre que en fases simptomàtiques aquesta hipoperfusió s’estenia cap a regions frontals. Aquest patró suggereix una progressió funcional al llarg del continu clínic de la malaltia d’Alzheimer.
- En la síndrome de Down, els individus amb simptomatologia de la malaltia d’Alzheimer mostraven una hipoperfusió més gran en regions parietals respecte als asimptomàtics.
- La topografia d’hipoperfusió observada en els grups amb simptomatologia clínica de la malaltia d’Alzheimer, tant euploides com amb síndrome de Down, va ser molt similar, reforçant que els mecanismes fisiopatològics que alteren el flux sanguini cerebral són convergents entre la malaltia d’Alzheimer associada a la síndrome de Down i la malaltia d’Alzheimer esporàdica.
- Les reduccions del flux sanguini cerebral es van correlacionar amb biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer en regions temporo-parietals, fet que subratlla la rellevància biològica de la hipoperfusió detectada amb ASL com a senyal de la malaltia d’Alzheimer.
Per què és important?
Els canvis de perfusió cerebral mesurats amb ASL en persones amb síndrome de Down reprodueixen els patrons observats en les formes esporàdiques de la malaltia d’Alzheimer, la qual cosa n’enforteix clarament el valor transnacional. En fases preclíniques, vam detectar hipoperfusió primerenca en regions temporo-parietals que s’estén cap a àrees frontals a mesura que apareixen els símptomes. En conjunt, aquests resultats indiquen que l’ASL, una tècnica no invasiva, és sensible per detectar alteracions de la perfusió abans de l’aparició de símptomes en la síndrome de Down. Es necessiten estudis longitudinals per establir la utilitat de la perfusió cerebral com a biomarcador de progressió i com a criteri de resposta en assaigs clínics dirigits a la malaltia d’Alzheimer en aquesta població.
Més informació