Els biomarcadors en sang s’han consolidat com una eina clau per diagnosticar l’Alzheimer de manera més accessible. Tot i que la p-tau217 en plasma s’ha consolidat com un bon marcador diagnòstic, fins ara es coneixia poc sobre la seva capacitat per predir com evolucionarà la malaltia en persones amb Alzheimer en diferents fases clíniques. En aquest estudi, publicat a Neurology, hem demostrat que la p-tau217 en plasma s’associa de manera consistent amb la pèrdua cognitiva i el risc de progressar cap a la demència.
Què s’ha fet en aquest estudi?
S’han analitzat dades de més de 700 persones amb biomarcadors positius de la malaltia d’Alzheimer en líquid cefalorraquidi, provinents de la cohort SPIN de la Unitat de Memòria de Sant Pau. Els participants es trobaven en diferents estadis clínics, des de fases preclíniques fins a la demència, amb un seguiment clínic de fins a 10 anys Es van mesurar els nivells de p-tau217 en plasma i es va analitzar la seva relació amb el deteriorament cognitiu la conversió a demència.
Resultats principals
- Els nivells de p-tau217 en plasma augmenten progressivament amb l’avanç dels estadis clínics de l’Alzheimer, des de les primeres fases sense deteriorament fins a la demència.
- Aquest augment és molt més pronunciat que el de la tau en líquid cefalorraquidi (p-tau 181) i, mostrant que la p-tau217 pot reflectir millor la gravetat clínica.
- Nivells elevats de p-tau217 al començament del seguiment s’associen amb una pèrdua cognitiva més ràpida i una major probabilitat de progressar cap a la demència.
- Fins i tot en persones amb alteracions cognitives molt lleus, tenir nivells alts de p-tau217 pot indicar un risc de progressió semblant al de persones amb deteriorament cognitiu més marcat però amb nivells baixos del biomarcador. Això mostra que la p-tau217 pot ajudar a identificar millor el risc real de cada pacient.
- Aquest marcador en sang podria ser una eina clau per complementar l’avaluació clínica i ajustar millor el seguiment o la presa de decisions terapèutiques.
Per què és important?
Aquest estudi mostra que la p-tau217 en plasma pot ser molt més que un marcador diagnòstic: també pot ajudar a predir l’evolució clínica dels pacients amb Alzheimer. Això pot ser clau per identificar les persones amb més risc de deteriorament, adaptar el seguiment clínic i optimitzar la selecció de participants per a assaigs clínics. A més, el seu ús en sang la fa especialment útil en entorns clínics on les proves més invasives (com la punció lumbar o el PET) no són accessibles.